Catarsi a la premsa

laveu

laveu.cat_IMAGES_2_la-veu-436-baixa

Public1-1024x500

Crònica de la CFFTE III: una trobada imprescindible

Posted by :Miquel Codony On : 28 gener, 2014
0

Com ja havíem anunciat a Fantàstik, el passat dissabte 25 de gener van tenir lloc, a les instal·lacions de la Biblioteca Elisenda de Montcada a Montcada i Reixac, la tercera edició de les CFFTE (trobada de ciència-ficció, fantasia i terror eclèctica) i la XXXI de les Tertúlies Catalanes de Ciència Ficció. Bona part de l’equip de Fantàstik va estar-hi present i, com no, us en fem la crònica. Vagi per endavant que la valoració és molt positiva.

Val a dir que va ser una jornada intensa. Des de les 10h fins a una mica més tard de les 19h, i amb una pausa per al dinar de grup, els assistents (al voltant de cinquanta en els moments de màxima assistència) vam poder gaudir de les xerrades, presentacions i debats que us explicarem a continuació.

Un matí intens i variat

Les sessions van començar amb la presentació de la CFFTE III a càrrec d’Hugo Camacho, Sergi G. Oset i Alícia Gili, tots ells membres del col·lectiu Reducte Alienat que l’organitza i edita la revista Catarsi. Durant la presentació es van sortejar lots de llibres i il·lustracions i es va agraïr la col·laboració de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, la Biblioteca i els equips de El Vuelo del Fénix i l’Associació (CF)3.

L'Ismael Àvalos començant fort.

L’Ismael Àvalos començant fort.

La primera xerrada sucosa la va impartir l’Ismael Àvalos, membre de El Vuelo del Fénix i de l’equip de Fantàstik. A “Eowyn. El gènere femení a El Senyor dels Anells“, l’Ismael va fer servir la figura de Eowyn per a posar en dubte les acusacions de misogínia que sovint ha rebut en J.R.R. Tolkien. Sense negar que en Tolkien fos fill del seu temps i, com a tal, tingués una vissió molt conservadora del lloc de la dona a la societat, l’Ismael va ser molt persuasiu en destacar la força de l’Eowyn com a personatge femení, tot destacant la seva voluntat de controlar la propia vida i la seva decissió de ser la protectora del seu poble en comptes de només l’esposa del guerrer i cuidadora del seu oncle. Sense renunciar als seus atributs femenins, Eowyn s’acull a una tradició de dones guerreres que s’estén desde les Amazones fins a les Valquíries i mai es resigna al paper de la dona com a suport del que fan els homes. Tot plegat va ser un magnífic inici de la jornada.

L’Uriel López, traductor i corrector de còmics, videojocs i jocs de rol, va defensar la figura del traductor a “¡Vaca sagrada! La traducción del entretenimiento“. Hi ha traduccions dolentes, ens va dir l’Uriel, però aquestes no sempre són culpa del traductor i, fins i tot quan ho són, de vegades pot haver-hi explicacions —Falta de temps, desconeixement del gènere o format, material d’origen defectuós o inclús la censura, entre d’altres—. No hi ha dubte, però, que el millor de la seva presentació van ser els exemples de traduccions problemàtiques. que va compartir, sovint hilarants. Costa de creure que alguns d’ells veiessin la llum del dia. Un dels que més rialles va provocar va ser el del vídeo que trobareu a continuació. I és que love sucks

La conclusió de l’Uriel va ser que, al menys en determinats gèneres i formats, el traductor hauria de ser un fanàtic del tema.

Antoni Munné-Jordà i Jordi Gimeno presentant El Somriure d'un Eco.

Antoni Munné-Jordà i Jordi Gimeno presentant El Somriure d’un Eco.

A continuació va venir un dels plats forts de la jornada: la presentació de “El Somriure d’un Eco, de Jordi Gimeno, guanyador del darrer premi Manuel de Pedrolo. L’autor i l’Antoni Munné-Jordà (membre del jurat del premi i representant de Pagès Editors, responsables de la publicació de la novel·la) ens van parlar d’aquesta història situada a mig camí entre la ciència ficció i la novel·la negra que recorre a la inmortalitat virtual per a reflexionar sobre la memòria i l’autoengany. “No sóc cap gran lector de ciència ficció“, confessava Jordi Gimeno, però a nosaltres, igual que als membres del jurat, ens va saber provocar les ganes de llegir el seu llibre, així que no us estranyi veure aparéixer la ressenya de la novel·la properament a Fantàstik.

L’escriptora Sara Grissom va presentar la seva novel·la El hombre que nunca fue. Segons va dir ella mateixa, és una barreja de ciencia-ficció i thriller amb un toc de romanticisme. La trama succeeix a diverses parts del món i inclou societats secretes i extraterrestres infiltrats. La sorpresa pels presents va ser que l’autora manifestà la seva creença en alguns dels elements fantàstics de la novel·la. La Sara va comentar que era la seva primera novel·la ja que la seva passió per l’escriptura se li va despertar fa pocs anys.

Marcos Muñoz, del club (cf)3, va impressionar a tots els presents amb el seu coneixement de la sèrie del Doctor Who i tot el que l’envolta. A la seva xerrada, “De Gallyfrey a Trenzalore: El tiempo del doctor“, ens va parlar de les novel·les, els assajos i tots els llibres que s’han escrit sobre aquesta popular sèrie. Val a dir que Marcos Muñoz és autor dels dos primers assajos sobre el Doctor Who publicats en castellà: La Bendición de la Muerte Fatal (Mil Monos, 2011) y Algo nuevo, algo viejo, algo prestado, algo azul (Mil Monos, 2013).

Miquel Codony parlant de El Futur dels Nostres Avis.

Miquel Codony parlant de El Futur dels Nostres Avis.

Per tancar les activitats del matí, abans d’anar a dinar, en Miquel Codony (l’autor d’aquesta crònica) va dedicar una sessió a parlar de El Futur dels Nostres Avis, la història de la ciència ficció a Catalunya entre els anys 1900 i 1939 escrita per Sebastià Roig, un altre llibre del que aviat podreu llegir-ne la ressenya en aquesta pàgina i que no m’estic de recomanar.

Tarda de debats i premis

Instruccions per a fer un bloguillibre.

Instruccions per a fer un bloguillibre.

Les sessions de la tarda van ser tan interessants com les del matí i el públic, tot i ser menys nombrós, tenia més ganes de debatre. A la primera sessió, a càrrec de Xavier V. Inglada, vam conéixer una iniciativa que tenia com a objectiu portar la literatura un pas més enllà del llibre: els Bloguillibres, una plataforma dissenyada per a potenciar la narrativa als blogs, inspirada en el pulp. Després d’un curiós repàs a les característiques del pulp a la narrativa catalana (ja sigui en literatura o en altres mitjans), Inglada ens va explicar perquè creia que el futur de la literatura estaria més proper a les propostes d’editorials de tamany reduït com Males Herbes o Aristas Martínez, per esmentar-ne només algunes, que de grans grups editorials esclaus de grans tirades i obligats a assolir uns nivells molt elevats de beneficis. La seva afirmació de que l’autoedició, avui en dia, no tenia valor va provocar el desacord del públic, que va posar com a exemple a autors que han obtingut un gran èxit per aquesta via, com Cory Doctorow.

Després d’aquesta xerrada es van donar els premis del concurs de microrrelats organitzat de cara a la trobada. La guanyadora del premi de temàtica catalana va ser Rocío Rincón. Els guanyadors, ex aequo, del premi absolut van ser Zoraida Zaro i Ignacio J. Borráz. Enhorabona a tots ells. A continuació podeu veure els microrrelats guanyadors.

Era inquietant veure a mamà somrient en silenci. Perquè estava en una cantonada del sostre. Perquè havia mort l’any anterior. #CFFTE

— Zoraida Zaro (@la_Zetas) January 21, 2014

#CFFTE A trenc d’alba, entre els matolls, cloquegen les gallines Passeig de Gràcia enllà.

— Ignacio J. Borraz (@swampypitlord) January 21, 2014

Llavors vam veure que Montserrat es bellugava. No era cap muntanya: era la closca, suau i brillant, d’un primigeni mandrós. #CFFTE

— Rocío Rincón (@rinrocio) January 22, 2014

Després es va presentar oficialment l’Especial V Premi Ictineu de la revista Catarsi, finançada mitjançant el micromecenatge a través de la plataforma Verkami. Malgrat la quantitat de material que rep la revista en general, ens vam assabentar de que la manca d’autors que escriguin directament en català és notable i l’equip que l’edita va fer una crida, de la que ens fem eco, per animar als escriptors a enviar manuscrits originals en aquesta llengua.

Mostra d'exemplars de Catarsi.

Mostra d’exemplars de Catarsi.

A la Taula Rodona, formada per alguns dels autors inclosos a la Catarsi dedicada a l’Ictineu, van anar sortint temes incitats per les preguntes de l’Alicia Gili. Així, la Sònia Boj va explicar que escriure és la manera més econòmica de fer realitat les seves fantasies, que la ciència ficció i el terror en català són terrenys poc explotats i que li agrada escriure ciència ficció eròtica perquè li fa gràcia combinar el sexe amb la fredor d’una màquina. Joaquim Casal i Fàbrega va explicar la seva motivació a l’hora d’escriure el seu relat Entropia Minvant, guanyador del Premi Ictineu 2012 en la categoria de Millor conte escrit en català (“Volia escriure sobre morts vivents que fossin bones persones“). Jordi Font-Agustí va explicar que, per a ell, el gènere és un recurs i no una finalitat; per a ell és el tema el que t’atrapa i el que condiciona el gènere en el que s’escriu. Antoni Munné-Jordà va parlar de com va rescatar un conte que havia escrit a l’any 72 per a publicar-lo a la darrera Catarsi, i la Susana Vallejo va parlar-nos de com sempre escrivia el que li venia de gust, sense preocupar-se massa del gènere tot i que les seves històries sempre solien tenir una pinzellada fantàstica. Això, ens va dir Vallejo és terrible per a la carrera professional com a escriptora, perque el mercat no sap a on ubicar-te. Aquesta intervenció va donar peu a un debat molt viu sobre l’escriptura com a professió i sobre si la societat hauria de considerar l’escriptura com una feina valuosa. La conclussió? Encara l’esperem.

Finalment, per concloure la jornada, l’Elisabet Rosselló ens va parlar de la narrativa transmèdia a la seva xerrada El gènere fora dels mitjans clàssics.

Tot plegat va ser un dia ben aprofitat per a tots els que ens vam aplegar a Montcada i Reixac. Les CFFTE es van confirmar com un punt de trobada inel·ludible per a qualsevol aficionat a la literatura fantàstica i no ens queda més que felicitar a Reducte Alienat per la tasca organitziva que han dut a terme i desitjar-los que en puguin repetir moltes més.

CFFTE III: encuentro de ciencia ficción, fantasía y terror

CFFTE encuentro de fantasía, ciencia ficción y terror en Montcada i Reixac

El pasado sábado 25 de enero se celebró en la localidad de Montcada i Reixac el CFFTE III, el tercer encuentro de ciencia ficción, fantasía y terror, además de la Ter-Cat (tertulias catalanas sobre ciencia ficción, fantasía y terror) en su edición número XXI. El evento, organizado por el colectivo cultural Reducte Alienat, tuvo lugar en la biblioteca Elisenda de Montcada.

El resultado de muchos esfuerzos combinados fue una jornada interesante y divertida, con mucho debate desde las distintas perspectivas para analizar estos géneros: la del fan, la del académico y la del profesional.

CFFTE encuentro de fantasía, ciencia ficción y terror en Montcada i Reixac

Una de las obras Zoraida Zaro expuestas, que se podía adquirir durante la jornada.

La exposición de los ilustradores Ion Ander, Marck Castelló, Txell Ozcáriz y Zoraida Zaro daba la bienvenida a asistentes y conferenciantes. A continuación, en el pasillo, se encontraban las tiendas de (cf)3, de las Ter-Cat y el puesto con la colección de ciencia ficción de Pagès Editors.

Tras la presentación de bienvenida, la primera charla del día corrió a cargo de Ismael Avalos, miembro del equipo del programa de radio El Vuelo del Fénix y codirector del curso universitario J. R. R. Tolkien en la Universidad Pompeu Fabra. En su charla, “Eowyn. El género femenino en El señor de los anillos”, Ismael comparó la imagen distorsionada de los personajes de la película frente a la novela, analizó los antecedentes culturales de Eowyn (las amazonas, Brunilda) y reivindicó la calidad de los personajes femeninos de Tolkien, que si bien es cierto que son muy pocos, en general hacen avanzar la trama.

La siguiente charla se titulaba “¡Vaca sagrada! La traducción del entretenimiento”, y era una de las que esperaba con ganas. El traductor y corrector Uriel López lleva más de una década dedicándose a traducir entretenimiento (cómic, juegos de rol y videojuegos) y actualmente trabaja en especial para Panini, traduciendo Marvel. En su charla, Uriel nos presentó diferentes problemas, como la inconsistencia en la nomenclatura (“es la hora de los mamporros”), la excesiva domesticación (videojuegos escritos como hablaría un conocido cómico) y malentendidos horribles (y, por eso, en alguna película de hace unos años “el amor chupa”). Reflexionó sobre los problemas de calidad de muchas traducciones en la actualidad, muchos de ellos derivados de las pésimas condiciones de trabajo del traductor.

A continuación, fue el turno de presentar dos libros. Para empezar, el escritor, redactor, corrector y editor Antoni Munné-Jordà presentó al autor ganador del último Premi Pedrolo: Jordi Gimeno. Entre los dos, presentaron la novela de Jordi Gimeno El somriure d’un eco (La sonrisa de un eco), editada por Pagès Editors, en palabras de su autor una “reflexión sobre memoria y autoengaño”, a medio camino entre la ciencia ficción y la novela negra. Además de presentar las bases del XV Premi Manuel de Pedrolo. Después, la escritora barcelonesa Sara Grissom presentó la novela El hombre que nunca lo fue, publicada en la editorial Mundos Épicos.

el-hombre-que-nunca-lo-fue-el-somriure-dun-eco-catarsi-tercat-ictineu-reducte-alienat

La siguiente charla corrió a cargo de Marcos Muñoz, del cual podéis leer aquí la entrevista que le hizo mi compañera Saida Herrero. Aunque ya había asistido a un par de charlas de Marcos durante el Doctor Who Day BCN, me volvió a dejar impresionada la seguridad con la que manejaba nombres y fechas durante su charla: “De Gallifrey a Trenzalore: el tiempo del Doctor”, en el que repasaba el transmedia de la serie, la enorme cantidad de producción de literatura de ficción y de no-ficción que ha originado la serie y las diferentes perspectivas que se pueden adoptar para analizarla. En poco menos de media hora, dejó al público con la boca abierta e incluyó información histórica, presentación de libros, bases para el concurso de ensayo de su próximo libro e incluso recomendaciones.

La última charla de la mañana fue “El futur dels nostres avis” (El futuro de nuestros abuelos). La charla corrió a cargo de Miquel Codony, al que podéis encontrar en su blog La Biblioteca de Ilium y en la actualidad también en el proyecto Fantastik, miembro del equipo del podcast Los VerdHugos (ganadores del Premio Ignotus a Mejor producción Audiovisual). Durante su charla nos presentó el libro El futur dels nostres avis, de Sebastià Roig, en el que se habla de la ciencia ficción previa que se escribía y se leía en Cataluña antes de la Guerra Civil. Nos habló de alguna de las primeras incursiones en el género, a menudo en clave de humor, de los partidarios de Verne y los partidarios de Wells, de crítica, de teatro y de las diferentes etapas del género: la aviación, los viajes a la luna, la influencia de la gran pantalla y la figura del robot, entre otro.

A continuación, se alteró un poco el programa para dar paso directamente a la comida de las TerCat, ya que entre conferencias y los debates del público, acumulábamos algo de retraso.

reducte-alienat-cffte

A la vuelta, la primera charla de la tarde fue “Pulp catalán: de la caña y la cuerda a la banda ancha”. En ella, el escritor y psicólogo Xavier I. Anglada nos ofreció una imagen muy positiva sobre el pulp, a menudo ninguneado por ser considerado de rápido consumo. Recordó la figura del escritor Juan Gallardo, que bajo múltiples pseudónimos escribió más de 2000 novelas “de a duro” y que obtuvo escaso reconocimiento. Xavier explicó la pervivencia del pulp en su primera escisión, la series televisivas que juegan con el misterio (y citó a J.J. Abrams como ejemplo) y en su segunda escisión, la literatura transmedia e internet. Su charla dio paso a un gran debate sobre autoedición, transmedia, rentabilidad y mainstream.

A continuación, se presentó el número 13 de la revista Catarsi: la revista de les Ter-Cat. En este volumen, el Especial V Premi Ictineu 2013, se recurrió a Verkami para sufragar los gastos extraordinarios de una edición mayor. Además de una preciosa portada de Ion Ander, el número 13 contiene una introducción de Eloi Puig, muchas ilustraciones y once cuentos en catalán (originales y traducciones).

A continuación se anunciaron a los ganadores del concurso de microrrelato de género con el hashtag #CFFTE que se organizó en Twitter. El premio ex aequo a mejor microrrelato de género lo compartieron Ignacio J. Borraz y Zoraida Zaro y el accésit a microrrelato de temática catalana recayó sobre una servidora. ¡Muchas gracias a la organización y felicitaciones a los ganadores!

Mesa redonda: CFFTE encuentro de fantasía, ciencia ficción y terror en Montcada i Reixac

Mesa redonda moderada por Alícia Gili. De izquierda a derecha: Joaquim Casal,Antoni Munné-Jordà, Jordi Font Austí, Susana Vallejo y Sònia Boj.

A continuación, tuvo lugar uno de los puntos fuertes de la tarde: la mesa redonda de autores sobre el Premi Ictineu y el número especial conmemorativo de la revista Catarsi. A pesar de la ausencia de Carme Torres, los participantes hablaron de múltiples temas interesantes. Sònia Boj hizo un repaso a sus influencias (muchas de ellas clásicos del terror y la novela negra). Joaquim Casal explicó su idea sobre ciencia ficción y Antoni Munné-Jordà mencionó el interesante concepto de la “venganza de la posterioridad” (escribir pensando en perdurar, no en vender). Susana Vallejo habló de lo que significa vivir entre límites (a caballo entre ciudades), a la hora de entender la literatura de género y Jordi Font Agustí afirmó que el género es un recurso, no una finalidad, lamentando la situación de los grandes autores de género extranjeros, que no se leen entre ellos por miedo al plagio.

Para acabar, Elisabet Rosselló, historiadora especializada en sociedad digital y cultura, presentó la charla “El género fuera de los medios clásicos”. En su charla, Elisabet mencionó los juegos de rol, los MMORPG y los videojuegos en general. Habló sobre la necesidad de la interacción entre público y cultura, de la necesidad de dignificar el fandom (citando al autor Henry Jenkins) y puso como ejemplo The Element’s Club, que combina e-books, webisodios y videojuegos casuales para contar una historia policiaca victoriana con tintes de terror y romance, como transmedia.

CFFTE encuentro de fantasía, ciencia ficción y terror en Montcada i Reixac

Miembros de Reducte Alienat, de izquierda a derecha: Hugo Camacho, Alícia Gili y Sergi G. Oset.

De la participación del público (de diferentes edades e intereses), de los múltiples debates y de la calidad de las charlas, queda claro que eventos como CFFTE III son muy necesarios. Al empezar la jornada, los miembros de Reducte Alienat presentes (Hugo Camacho, Alícia Gili y Sergi Oset) nos explicaron que la idea era celebrar las CFFTE dos veces al año, coincidiendo con la salida de la revista Catarsi. Es decir, que aunque está claro que la mayoría nos fuimos con ganas de todavía más, parece ser que no tendremos que esperar mucho. Por suerte.

CULTURA
BIBLIOTECA ELISENDA
Trobada d’escriptors i aficionats a la ciència ficció, el terror i la fantasia
La jornada l’organitzen aquest dissabte el grup Ter-Cat i la revista Catarsi per promoure aquests gèneres en català
23/01/2014 – Laura Grau
Compartiu:
Jordi Gimeno va guanyar el Premi de Narrativa de ciència ficció Manuel de Pedrolo-Ciutat de Mataró 2012 .

Els aficionats a la ciència ficció, la fantasia i el terror tenen una cita a la Biblioteca Elisenda de Montcada el 25 de gener. La trobada l’organitzen el grup Tertúlies­ Catalanes de Ciència Ficció, Fantasia i Terror (Ter-Cat) i la revista Catarsi, especialit­zada en aquests gèneres, i comptarà amb la presència d’escriptors i experts en aquestes temàtiques que parlaran de les seves obres i analitzaran els seus principals referents. Un dels plats forts del programa és la presentació del llibre ‘El somriure d’un eco’, de Jordi Gimeno, guanyador del XIV Premi de Narrativa de Ciència Ficció Manuel de Pedrolo-Ciutat de Mataró 2012. Gimeno estarà acompanyat de l’escriptor Antoni Munné-Jordà, membre de la Societat Catalana de Cièn­cia Ficció i Fantasia (SCF). També destaca la presència de Sara Grissom, autora de la novel·la d’intriga fantàstica ‘El hombre que nunca fue’.

Entre els ponents hi ha una doble representació montcadenca. Ismael Ávalos, responsable del Club de Lectura Unicorns Mecànics –amb seu a la Biblio­teca Elisenda– i expert en Tolkien, analitzarà els personatges femenins de la novel·la de fantasia èpica ‘El senyor dels Anells’. Miquel Codony, autor del bloc ‘La biblioteca de Ilium’, farà la conferència ‘El futur dels nostres avis’. La jornada també servirà per presentarà el darrer número de la revista Catarsi, premi especial­ Ictineu. La participació a la trobada, que començarà a les 10h i clourà al voltant de les 19h, és gratuïta. La Biblioteca Elisenda acull aquests dies una exposició sobre aquests gèneres i els seus millors il·lustradors actuals.

Postcast Noticies sobre la CFFTE III  https://revistacatarsi.files.wordpress.com/2014/01/6cfd2-elvuelodelfenix2atemp_conweb.png

CULTURA
CIÈNCIA FICCIÓ, FANTASIA I TERROR
La Biblioteca Elisenda acull obres de quatre il·lustradors
L’exposició és el preludi de la III Trobada de CCFTE, que es farà dissabte 25 de gener
20/01/2014 – Laura Grau

La Biblioteca Elisenda acull des d’avui una exposició d’obres relacionades amb la ciència ficció, la fantasia i el terror dels il·lustradors Txell Ozcáriz, Ion Ander, Marck Castelló i Zoraida Zaro. La mostra és el preludi de la III Trobada de Ciència Ficció, Fantasia i Terror Eclèctica que es farà el dissabte 25 de gener, una jornada plena d’activitats per als amants d’aquests gèneres que s’adreça a lectors, jugadors de rol, editors de fanzines i revistes, escriptors, fans del manga i del còmic, cinèfils, etc. La trobada inclourà la presentació del darrer número de la Revista Catarsi, especial Premi Ictineu, a més de conferències i taules rodones, que comptaran amb la participació d’autors d’aquests gèneres, un concurs de microrelats i un sorteig de material.

Una de les il·lustracions de Zoraida Zaro, autora que exposa a la Biblioteca Elisenda.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s