El discurs d’en menut

Hola a tots.
Reprodueixo el discurs que he llegit a l’entrega de premis ARC-Catarsi. Crec que cal dir que quan he arribat al darrer terç no sé què he dit exactament, he deixat de llegir i he dit el que m’ha sortit de l’ànima – en la mateixa línia del que volia dir, però amb paraules diferents.
Per parlar de Catarsi, primer hem de parlar de les Ter-Cat, les Tertúlies Catalanes de Ciència Ficció, Fantasia i Terror.

 

Les Ter-Cat són la progènie de l’Eloi Puig (saluda, Eloi!), la seva intenció en crear-les era exportar el model de les Terba, ja difuntes avui en dia, més enllà de l’àmbit territorial de Barcelona; perquè, per què tot ha de passar a Barcelona?

 

Així, després de rumiar-s’ho molt, el 2.007, l’Eloi es va arremangar les mànigues i va fer tot el possible perquè aquestes tertúlies itinerants fossin una realitat, i aquell mateix novembre va veure la llum la primera de totes elles, a Vilafranca del Penedès.
I avui, gairebé cinc anys després, ja en portem vint-i-tres: la d’avui és la vint-i-tresena, després de recórrer mitja Catalunya i part del País Valencià.

 

Molts de vosaltres ja sabeu què són les Ter-Cat, ja heu estat en moltes. O només en alguna, és igual. Però d’altres sou de l’ARC, i potser us esteu preguntant amb quins bitxus rarusus heu barrejat avui. Doncs bé, no patiu, no som éssers cibernètics, ni llencem boles de foc, ni alcem morts vivents -tot i que a alguns ens agradaria-. No, les Ter-Cat són una plataforma on la gent a qui ens agraden els gèneres fantàstics -ciència-ficció, fantasia, terror- ens reunim cada dos o tres mesos en una població diferent dels Països Catalans per tal no només de passar-nos un dinar i una tarda parlant d’aquestes coses que fan que la gent ens tracti de frikis -i orgullosos de ser-ho-, sinó que també, l’objectiu de les Ter-Cat és acostar-nos a la gent com nosaltres que viu fora de Barnacity, acostar el gènere al seu amant, independentment d’on el puguem trobar. Així que si a algú de vosaltres li va el masoquisme i té ganes de passar una tarda envoltat de bitxus rarus com nosaltres, ja ho sap: només ens ha de trobar un lloc on fer un bon àpat i una bona sobretaula i amb molt de gust anirem a fer mal allà on ens digui.

 

Però les Ter-Cat no són només un entorn on passar una bona estona envoltat de frikis, sinó que també tenim el cul inquiet i ens agrada fer coses. Les Ter-Cat són una plataforma per fusionar cervells, posar-los en una coctelera i sacsejar ben fort -agitats, no remenats-, per tal de dissenyar plans mestres que ens permetin difondre els gèneres fantàstics i posar-los allà on els pertoca: a primera fila.

 

Un d’aquests plans mestres és el que hi ha al darrera del Premi Ictineu, al qual us convidem a tots a participar. No m’estendré gaire parlant d’ell, només us diré que és el premi més popular que hi ha per al gènere en català, i només premia els millors. Per això el vaig rebre jo en l’edició passada.

 

I un altre pla mestre és el que governa la revista Catarsi. Catarsi és l’hereva de MiasMa, una revista també de gènere que es publicava des de Manresa que va veure la llum per darrera vegada en la nostra llengua l’abril del 2.008. En una conversa entre l’Eloi i jo vam dir que no podia ser que el català es quedés orfe d’aquesta manera, així que el vuit de desembre d’aquell mateix 2.008 ens reuníem els membres fundadors de Catarsi -en ordre alfabètic: Pep Burillo, menut, Miguel Ángel Miguel, Eloi Puig, Carles Quintana i Sergi Viciana- i definíem les línies mestres de la revista, més o menys semestral, i de la qual avui en presentem els números set i vuit.

 

Avui us presentem el resultat de la primera col·laboració entre Catarsi i l’Associació de Relataires en Català, un pas més dels plans mestres de la Ter-Cat per assimilar les terres catalanoparlants: després d’un any molt intens que ens ha conduït a la jornada que comencem avui i al premi que ens ha presentat la Sílvia, el millor del millor ha quedat imprès en els números set i vuit de la revista que presentem avui. Dotze il·lustracions, sis d’elles les millors que ens heu presentat tots vosaltres, les altres sis són de mestres que ens acompanyen habitualment; i dotze relats d’aquells per sucar-hi els dits, entre molts altres expedients X ens resolen misteris de llacs impossibles, ens parlen de gegants de llegenda, ens expliquen en què somnien els déus i ens parlen de l’origen d’una festa coneguda per tots: el dia dels avis. Totes dues revistes amb portades d’Antoni Garcés, gran mestre conegut per les portades de la col·lecció Ciencia-ficciónde l’editorial Ultramar. Dues revistes apocalíptiques que seran el preludi de la fi del món previst per aquest 2.012.

 

I parlant d’apocalipsis, avui us he de donar una mala notícia: Catarsi és deficitària, molt deficitària. Tan deficitària que ens estem qüestionant la seva continuïtat. Ens sap molt greu dir-ho, però és així. Ens estem plantejant mètodes per mantenir-la viva: pujar el preu, cosa que creiem que encara el faria anar més malament; el micromecenatge, tot sembla apuntar a aquesta direcció. Una altra possibilitat seria que molta gent es subscrigués. Parleu-ne amb els vostres amic! Les teniu aquí dalt perquè les compreu quan acabi l’acte. Ja portem ja diverses revistes que hem de posar els diners de la nostra butxaca per poder-la imprimir, i no recuperem el que hem invertit. Tenir força subscriptors o micromecenes ens permetria pagar les despeses; no ens cal, no volem fer negoci. Només volem que Catarsi no desaparegui.

 

Però no vull acabar amb aquesta apocalipsis, perquè sé que gràcies a vosaltres ens en sortirem. Vull acabar fent una crida: Catarsi no funciona només perquè nosaltres hi treballem, sinó perquè la fem entre tots. Volem rebre els vostres relats, entre vosaltres hi ha molts escriptors molt bons, i les dues Catarsi que presentem avui ho demostren. Estem oberts a que col·laboreu: els relats que es publiquen s’escullen entre tots, no en un claustre hermètic de Sith encaputxats, així que com més siguem, farem la tria millor; calen traductors, ja que ens arriben molts relats en anglès -més que no pas en català, no us fa vergonya, escriptors? Animeu-vos!-; calen il·lustradors que ens meravellin amb el seu art; volem articulistes que ens ampliïn els coneixements frikis amb la seva saviesa.

 

Gent, fem una Catarsi millor entre tots!
Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Catarsi, General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s